La jungla de paper

La nostra primera enganxada de cartells
simbòlica per inici de campanya, a les 12
de la nit del primer dia de campanya. Els
cartells van ser tapats, literalment, 15 minuts
després de ser enganxats.

Ja ens anunciaven que aquesta no seria una campanya electoral convencional. Des del divendres a les 0:01, que es va donar el tret de sortida, hem pogut veure com els partits majoritaris feien una campanya de pur odi, demagògia i manipulació, amb la estreta cooperació dels seus mitjans afins. La "guerra de cartells" és més dura que mai, i els carrers estan superpoblats d'exèrcits de "soldadets" que s'encarreguen de cobrir el plafó que prèviament han cobert uns altres. I aquests seran tapats per un altre grup, sense cap mena de respecte i només intentant silenciar als altres i fer-se veure un mateix.

Així mateix, hem vist com els partits majoritaris se salten a la valenta algunes normes bàsiques d'una campanya, com la de no fer inauguracions, i no passa absolutament res. No hi ha cap problema. I tampoc respecten els lots de campanya dels partits sense representació: també encartellen allà. Es pensen que la ciutat és seva, que és un partit ja prèviament repartit, i no volen la irrupció de noves opcions que els hi treguin la seva quota. Perquè ells veuen la política així: en quina part els hi toca i poden fer servir per a defensar la seva marca. Perquè els partits tradicionals són això: una marca, amb unes idees al darrera que acaben sent paper moll.

De fet, Xavier Villarreal (cap de llista de Compromís amb Girona) ho expressava ahir a les xarxes socials de manera molt gràfica:

Sincerament, la Campanya Electoral és una vertadera jungla.

Ens han estripat cartells, ens n'han tapat molts altres, se'ns ha menystingut a alguns debats i se'ns ha silenciat a d'altres. Els/les caps de llista dels Partits polítics cronometren les Agendes per fer-se tantes fotos com siguin possibles, i les seves legions twittaires corren a eternitzar els breus moments en que s'han barrejat amb el poble i les Entitats que, desinteressadament, dinamitzen la ciutat. Alguns fan gala de la capacitat per ser a tot arreu sense saber a on han anat encara... I d'altres fan notes de Premsa de temes mínimament exigibles, com és participar d'Actes organitzats i pensats per una ciutadania a la que "obsequien" amb papers corporatius demanant el vot.

A Compromís amb Girona no som de l'estil de fer-nos fotos menjant arròs o plantant floretes, ja que no volem forçar la idea del que no hem pogut fer i creiem que la gent ja sabrà el que hem fet fins ara.

Així doncs, sentim si no us inundem les xarxes amb fotos d'empatia de Campanya però som així... No programarem reunions urgents amb les Entitats per atendre les seves reivindicacions, ja que algunes les coneixem de molts moments compartits fins ara. No emplenarem els carrers de caríssims cartells a les faroles, ja que les nostres butxaques no arriben a tant i no ens finança cap administració pública encara.

Però hi ha una cosa que sempre farem... Mostrar la nostra il.lusió dels que estem convençuts/des del pas que hem fet, i demanar que corri la veu als que ens heu conegut fins ara.

El canvi és cosa de tots i totes. I el 24 de Maig no tindrà més opcions qui tingui més calers per la campanya, si no mai arribarà el canvi. Les opcions les posem nosaltres, i nosaltres som la opció.

El 24 de Maig voteu Compromís amb Girona. I confiareu en persones que, com vosaltres, es queixen. Però que hem fet un pas endavant per solucionar-ho...

Que corri!!!!!!!

Així doncs, en conclusió, a Compromís amb Girona ens toca ser diferents, i no malbaratarem recursos en empaperar-vos els carrers. Perquè el canvi ha de començar per la pròpia manera de fer, per la pròpia manera de gestionar la campanya. Perquè la ciutadania ja està farta de veure cares somriguents en caríssims cartells penjants a les faroles, somriures que prometen construir ponts i CAPs, ningú sap amb quins diners.

Perquè des de Compromís amb Girona sabem que no us podem prometre que tindreu un CAP a l'Eixample, perquè sabem que això no ho podem fer. Però sí que us prometem ser la vostra veu a les institucions, i seguir lluitant per la participació ciutadana i els drets socials. Perquè això sí que podem fer-ho!

ECG.